Biografia realitzada per Conxita Parcerisas .-


Maria Matilde Almendros Carcasona (Manresa, 10/10/1922 – Barcelona, 15/12/1995). Locutora de ràdio, actriu i promotora escènica

La calidesa de la seva veu, amb dicció clara i to proper, juntament amb les seves habilitats interpretatives van marcar la seva carrera professional. Tota la vida va compaginar les seves dues passions, la ràdio i els escenaris. Va ser una de les locutores més populars i estimades de Catalunya i una de les actrius més reconeguda. Fou pionera en l’ús del català durant el franquisme i els primers anys de la democràcia, emprenedora com a dona de ràdio que va tenir un programa propi i també com a directora i promotora teatral. Va contribuir a la popularització del teatre català, sobretot de Guimerà, Pitarra, Sagarra...entre altres. El programa de ràdio “De España para los españoles” la va fer popular internacionalment sobretot en els països d’Europa on hi vivien emigrants catalans i espanyols. La seva primera activitat artística a l’estranger va ser un recital poètic al casal espanyol de Paris i més endavant van sorgir activitats a Holanda, Alemanya, Anglaterra, Bèlgica i Itàlia...Sempre va tenir present Manresa, la ciutat on va néixer i va créixer, i on es va convertir en una dona de ràdio i de teatre.

Manresa, la seva escola de ràdio i teatre

Va néixer al carrer de Vilanova de Manresa el 10 d’octubre de 1922. El pare, Pere Almendros Mateo, nascut a Vilatoya (Albacete) va arribar a Manresa quan tenia 16 anys i va treballar de traginer i de paleta. La mare, Carme Carcasona Casals, era manresana i feia de teixidora. Tenia una germana, l’Anna Maria, 10 anys més jove que ella.

Des dels dos anys va anar escola a les monges de la Companyia de Maria, a la Muralla de Sant Francesc. Quan en tenia tretze, just a l’inici de la guerra civil, va voler treballar per ajudar a la família. Va treballar a l’empresa Pielsa, una fàbrica de sabates on li pagaven cinc duros a la setmana.

Va deixar aquella feina només pels estius per seguir els estudis a l’Institut Lluís de Peguera. Els vespres feia dibuix i pintura a l’Escola d’Arts i Oficis. Allà fou on, l’any 1937, Joan Trench i Hermínia Biadiu li proposaren formar part de l’Elenc Juvenil Primavera, un grup de teatre que cada diumenge al matí feia funció a l’Ateneu Obrer Manresà.

En acabar la guerra va treballar a la sabateria Torra com a dependenta i escriventa. Josep Mira, el nou director de Radio Manresa, li va proposar de fer un espai poètic setmanal a la ràdio. Al cap de pocs mesos li oferia feina de locutora. Feia l’informatiu, llegia anuncis i esqueles i comentava els discos, però ben aviat Mira va potenciar el radioteatre, seguint l’exemple de les emissores de Barcelona, i ella en fou una peça clau. Cada setmana llegien una obra i tenien una gran audiència.

Amb Montserrat Calafell Vicente, Rosita Golet i Carme Colomer foren les primeres locutores de ràdio que va tenir Manresa. Ella va ser nomenada “primera locutora”, una categoria laboral més pròpia d’emissores grans i quasi inexistent a les emissores de comarques.

Aquells anys també fa teatre al Circulo Familiar Recreativo (Els Carlins) fins que va passar a la companyia semiprofessional del Teatre Apolo de Manresa. Lluís Rovira Pujol que n’era el promotor, els ofereix fer cada setmana una comèdia diferent. Juntament amb Joan Torras, Rosita Golet, Enric Tatjé, Domènec Ferrer, Anita Ciuró i Jaume Sampere, entre altres, van formar la “Compañia del Teatro Apolo”.

Paral·lelament l’Obra Sindical Educación y Descanso, vinculada al sindicat vertical durant la dictadura, els ofereix la contractació estable per fer una obra cada mes al Teatre Conservatori. Entre altres representen Morena Clara, Atrevete Susana... i en aquesta representació coneix als barcelonins Josep M. de Sagarra, Xavier Regàs (Cicle de Teatre Llatí) i Joan Serrat (empresari del Teatre Romea), persones amb qui treballarà en la seva etapa professional. (1)

L’any 1946 el Teatre Apolo es converteix en cinema i la majoria d’actors passen a formar part del grup escènic de l’Ateneo Cultural Manresano, lloc on, l’any 1948, inicia la seva activitat la Companyia Almendros-Ferrer amb representacions a Manresa i fora de Manresa.

També aquests anys inicia la seva pròpia Companyia portant el teatre català a poblacions com Igualada, Berga, Sabadell, Cardona, etc...(2)

L’any 1946 es casa amb Antoni Gros Puigmartí, de professió mosaïcista amb empresa pròpia. Als anys 50 es traslladen a viure a Barcelona, però no deixa mai de tenir contacte amb la ciutat, d’actuar-hi esporàdicament i de ser-ne ambaixadora.

Una dona de ràdio

L’any 1943 debuta a Ràdio Barcelona fent radioteatre amb el Gran galeoto, compartint protagonisme amb Enric Borràs (3), però l’inici de la seva popularitat a la ràdio fou l’any 1954 com a locutora, quan Joan Viñas Bona li proposa treballar a Radio Nacional de España. Ella només posa una condició “que no em privi de fer teatre”(4). Als matins feia ràdio i a les tardes i els vespres d’actriu, a Barcelona i arreu de Catalunya.

Va ser presentadora del magazine Fantasia amb Jorge Arandes, Federico Gallo i Maruja Fernández, un programa d’èxit del dissabte a la tarda per on passaven artistes i persones reconegudes, un programa que va traspassar les ones per circular pels teatres de Catalunya.

Però el programa que li va donar una gran popularitat va ser De España para los españoles. En va ser la presentadora i la màxima responsable els 13 anys que es va mantenir en antena, de 1964 a 1978. Era un programa diari de 30 minuts que es convertí en un canal de comunicació entre emigrants espanyols a països d’Europa i els seus familiars a l’estat espanyol. Consistia en dedicar discos als familiars i llegir les emotives cartes que rebia. Havia arribat a rebre més de mil cartes diàries.

En la represa democràtica va ser una les primeres veus de la ràdio catalana. Va formar part de l’equip que va iniciar l’emissora catalana Ràdio 4, el 13 de desembre de 1976. Hi va presentar, amb Enric Frigola, el magazín matinal Temps Obert i participà en altres programes com La veu de la sardana, Paraula i pensament, Lliçons de català amb Esteve Bassols i Novel·la. Col·laborà també amb Temps Nou dirigit per Montserrat Minobis del 1983-1984, entre molts altres programes.

Actriu, directora i promotora teatral

L’any 1952 va debutar al Teatre Romea amb L’amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra sota la direcció d’Esteve Polls, teatre on treballarà molts anys com actriu professional i com a directora d’algunes obres.

Treballà també als mítics teatres de butxaca “Alexis”(1955-1963) i “Candilejas”(1957-1967).

A l’Alexis creen una cooperativa amb Joan Capri, entre altres. L’any 1955 van estrenar Camarada Cupido de Xavier Regàs i la van representar durant un any i mig amb totes les entrades venudes amb tres mesos d’antelació.

Al Candilejas va estrenar Alcoba Nupcial de Jan Hartog l’any 1960. Va estar en cartell un any i amb aquesta obra va obtenir varis premis, primer a Barcelona i posteriorment a Madrid, on la van representar l’any 1963.

Va crear i dirigir la seva pròpia companyia, la Companyia de Comèdies Maria Matilde Almendros, dedicada a representar els clàssics del teatre català. Va compartir la direcció de la Companyia de Comèdies Almendros-Ferrer (1948-1952) que havien creat amb el manresà Domènec Ferrer i també de la Companyia Almendros-Vals amb l’actor Francesc Vals. Va formar part de la Companyia Mario Cabré i molts anys van fer junts Don Juan Tenorio.

Va participar a les pel·lícules El Ángel está en la cumbre (1958), Les Aventures de Taxi Key (1959), Gaudí (1960), entre d’altres.

A televisió va treballar al circuit català de TVE, primer a Miramar i després a Sant Cugat. En el primer programa en català, el 23 de setembre de 1964, va recitar Sagarra i Verdaguer (5). En el programa Mare Nostrum (1967-1970) feia entrevistes i un espai lingüístic per a la difusió del català amb Rafel Anglada. L’any 1979 va augmentar encara més la seva popularitat amb el paper de l’Elisa, l’esposa del Dr. Caparrós a Doctor Caparrós, medicina general interpretat per Joan Capri. Una sèrie humorística que va tenir continuïtat l’any 1982 amb Doctor Caparrós, metge de poble. Participà, també, a la sèrie Pret a porter d’Esteve Duran amb Pacon Morán i Joan Pera.

El 1983 treballa sota la direcció de Ventura Pons en l’obra de teatre Tres boleros de Harvey Fierstein i el 1993 amb Mario Gas en l’obra La senyora Florentina i el seu amor Homer de Mercè Rodoreda.

Premis i reconeixements

Els premis més importants que obtingué foren:

-1969. El Premi Ondas a millor locutora de ràdio

-1990. La Creu de Sant Jordi com a reconeixement a la seva trajectòria com actriu i locutora de ràdio en català i el Premio Nacional de Interpretación.

Altres premis:

1960. Premi de la crítica a la millor interpretació femenina, atorgat per la crítica teatral de Barcelona per l’obra Alcoba nupcial (6). I quan l’obra es va representar a Madrid, va rebre el premi a la millor actriu de l’any (7).

1970: Premi Antena de Oro, categoria Emissions i produccions.​

1981: Premio literari Mestre Robert de Nola, II edición, modalitat premi de ràdio.

1990. Els Amics dels Concerts de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Barcelona l’homenatgen el 28/01/1990 (8)

La sèrie Doctor Caparrós protagonitzada per Capri i Almendros, entre altres, rebé el Premi Ondas 1980 al Millor Programa Nacional de Televisió.

Manresa la va homenatjar en varies ocasions.

16/12/1967. Gran Gala d’homenatge al Teatre Conservatori amb la representació de L’hostal de la Glòria de Josep M. de Sagarra dirigida per Domènec Ferrer. Ella encapçalà el repartiment acompanyada d’actors i actrius manresanes. Van organitzar l’homenatge les entitats culturals de la ciutat. (9)

18/02/1990. Com a reconeixement als 50 anys d’activitat artística al Teatre Conservatori es representa La Dida de Frederic Soler “Pitarra” interpretada per ella juntament amb actors i actrius manresanes. L’acte fou organitzat per la Comissió Divina Pastora en el seu 25è aniversari i en el marc de les Festes de la Llum. (10)

18/021994. Fou la pregonera de les Festes de la Llum 1994


Homenatge pòstum

16/01/1999. Manresa posa el nom “Plaça de Maria Matilde Almendros”.

En l’acte intervé Enric Frijola de TVE a Catalunya com a company de professió i Josep M. Gasol Almendros en nom de la família. El mateix dia s’inaugura una exposició dedicada a ella al local del Galliner.

2007. Barcelona posa el nom “Jardins de Maria Matilde Almendros” al barri de l’Esquerra de l’Eixample.

????. Sant Vicenç de Castellet posa el nom “Carrer de Maria Matilde Almendros”.

El cantant Niño de Baena li dedica la cançó Locutora

Altres facetes de la seva carrera artística foren l’enregistrament de contes infantils en català i també es va dedicar al doblatge, sobretot en castellà.

Es va presentar a les eleccions generals espanyoles de l’any 1977 formant part de la candidatura Pacte Democràtic per Catalunya per la província de Barcelona.

Tot i jubilada col·laborà amb Radio4 i amb Radio Salut de Barcelona.

Va morir a Barcelona el 15 de desembre de 1995 als 73 anys.

Annexes

Obres de Teatre.

Estrenes segons l’Enciclopèdia d’Arts Escèniques Catalanes (Albert Pijuan Hereu) (11)

  • 3 juny 1951. Retorn a la llar, de Lluís Mas i Pons. Direcció de Maria Matilde Almendros i Domingo Ferrer. Teatre Conservatori, Manresa.

  • 26 novembre 1951. L'amor viu a dispesa, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona. (1952)

  • 26 novembre 1952. La Ventafocs, de Josep Maria Folch i Torres. Direcció de Luís Orduna. Teatre Romea, Barcelona.

  • 1953. El capità Mascarella, de Xavier Regàs. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.

  • 15 gener 1953. La tercera vegada, de Lluís Elías. Direcció de Josep Clapera. Teatre Romea, Barcelona.

  • 5 març 1954. Una història qualsevol, de Josep A. Tàpias i Santiago Vendrell. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.

  • 7 desembre 1955. Camarada Cupido, de Xavier Regàs. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Alexis, Barcelona.

  • 2 febrer 1957. Avui com ahir, de Joan Cumellas. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.

  • 1958. El pobre d'esperit i els altres, de Josep Maria de Sagarra, amb el personatge d'Elvira.

  • 1 febrer 1960. La dida, de Frederic Soler «Pitarra». Direcció de Maria Matilde Almendros. Teatre Romea, Barcelona.

  • 3 juliol 1963. Un marit baix de to, de Maurice Hennequin i Pierre Weber. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.

  • 30 gener 1964. Terra baixa, d’Àngel Guimerà. Direcció de Joan Cumellas. Teatre Romea, Barcelona.

  • 12 març 1964. El famoso Sullivan, de Melesville. Direcció de Mario Cabré. Teatre Romea, Barcelona.

  • 28 març 1964. La atareada del Paraíso, de José María Pemán. Direcció de Francesc d’Assís Toboso. Teatre Romea, Barcelona.

  • 31 gener 1967. Amorino, d’Eduardo Borrás. Direcció de Gerardo N. Miró. Teatre Romea, Barcelona.

  • 8 febrer 1968, Les mosques, de Jean-Paul Sartre. Direcció de Ricard Salvat. Teatre Romea, Barcelona.

  • 25 gener 1969. La reina, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Maria Matilde Almendros. Teatre Romea, Barcelona.

  • 4 novembre 1971. L’hostal de la Glòria, de Josep M. de Sagarra. Direcció de Mario Cabré. Teatre Romea, Barcelona.

Cinema i televisió

Pel·lícules

1958. El Ángel está en la Cumbre, dirigida per Jesús Pascual

1959. Las aventuras de Taxi-Key

1960. Gaudí, dirigida per José Maria Argemí

1968. En Baldiri de la Costa, dirigida per Josep Maria Font i Espina amb Joan Capri

1967. Cristina, de José Maria Argemí

1972. El triangulito de José Maria Forqué amb Fernando Fernán Gómez


Va participar en les sèries de televisió:

1966-1973. Teatro catalán

1972. Novela: El estudiante de Salamanca dirigida per Antonio Chic

1974. Ficciones (Dionisio)

1979. Doctor Caparrós, medicina general, dirigida per Esteve Duran

1980. Estudio 1: La silla nº 13, dirigida per Esteve Duran

1982. Doctor Caparrós, metge de poble

1994. Pret a porter

Frases de Maria Matilde Almendros

"La Creu de Sant Jordi és molt important [...], però el major premi és poder estar en contacte amb el públic i que en escoltar la meva veu diguin: Aquesta és la Maria Matilde Almendros" (paraules en l’acte de lliurament de la Creu de Sant Jordi)

...la veu? primer donar gràcies a Déu perquè la veu, Déu ens la dona i Déu ens la pren. Tanmateix cal saber utilitzar-la, educar-la per a la ràdio, el teatre i la televisió” (Regió7, 18/02/1990)

...no m’enderroqui el Teatre Conservatori. Potser, per desgracia, és en un lloc que fa nosa, però hi ha massa coses dins seu” (adreçant-se a l’alcalde Juli Sanclimens en el parlament que feu en l’homenatge que li va organitzar la Comissió Divina Pastora el 18/02/1990 al Teatre Conservatori) .

...no sabria separar el teatre de la ràdio, el teatre m’ha donat més premis, la ràdio més popularitat” . (Entrevista feta per Bertran Teixidor al diari Manresa el 16/12/1967).


Cronologia

19/12/1922. Neix a Manresa

1937. Comença a fer teatre a l’Elenc Juvenil Primavera de l’Ateneu Obrer Manresà

1940. Comença a treballar a Ràdio Manresa (locutora i ràdioteatre)

1941-1945 Forma part de la Companyia del Teatro Apolo de Manresa

1946. Es casa i deixa la feina a la ràdio

1946. Forma part de grup escènic de l’Ateneo Cultural Manresano

1948-1952 Creen la Companyia Almendros-Ferrer amb Domènec Ferrer

1952. S’incorpora al Teatre Romea

1954. S’incorpora com a locutora a Radio Nacional d’España

1964-1978. De España para los espanyoles. Ràdio Nacional de España

1964. Circuit català de TVE

1969. Premi Ondas a millor locutora de ràdio

1977. Forma part de la candidatura Pacte Democràtic per Catalunya a les eleccions generals espanyoles.

1979-1982. Doctor Caparrós amb Joan Capri

1990. Creu de Sant Jordi i Premio Nacional de Interpretación

15/12/1995. Mor a Barcelona als 73 anys

Bibliografia, àudios i material divers

Franquet Calvet, Rosa. Història de la ràdio a Catalunya al segle XX. 2001

Espinosa, Sílvia. Dones de Ràdio. Les primeres locutores de Catalunya. 2014

Altés, Elvira. Dones a les ones. 2020

Arxiu Històric del Teatre Romea

https://www.teatreromeapropietat.cat/ca/

Institut del Teatre.

https://www.institutdelteatre.cat/publicacions/ca/enciclopedia-arts-esceniques/id2372/maria-matilde.htm

Institut del Teatre. Escena Digital

https://www.teatreromeapropietat.cat/ca/

Associació de Dones Periodistes

http://www.adpc.cat/06_Period/docum/06_AlmendrosM.htm

Periodistes en temps difícils

http://periodistesentempsdificils.adpc.cat/?p=29

Pregó de les Festes de la Llum 1994 de Maria Matilde Almendros

http://www.festadelallum.cat/web/docs/prego_1994.pdf


Entrevistes

Diari MANRESA. 16/12/1967. Bertran Teixidor

Diari REGIO7. 18/02/1990. Felip González

CAPÇALERA. 19/02/1991. Conversa entre Montserrat Minobis i M.Matilde Almendros

Revista EL POU DE LA GALLINA. Setembre, 1993. Jordi Sardans

TV3. Mag Magazine. 15/02/1989. Mari Pau Huguet (vídeo)

https://twitter.com/arxiutv3cr/status/1096408791405527042?lang=ca

TV3. Així és la vida. 1990. Josep Cuní (vídeo)

https://twitter.com/arxiutv3cr/status/1228695207878807553


Arxius digitals. Àudio i vídeo

Ondas de ayer. Radio Televivisión Española (fragment programa De España para los espanyoles)

https://www.rtve.es/play/audios/ondas-de-ayer/ondas-ayer-maria-matilde-almendros-locutora-01-11-19/5429888/

Àudio explicant la idea del programa De España para los espanyoles: https://radiochips.blogspot.com/2020/10/de-espana-para-los-espanoles.html

Pret a porter. Série de televisió.

https://www.rtve.es/play/videos/pret-a-porter/arxiu-tve-catalunya-pret-porter-felic-aniversari-capitol-7/4704322/

TVE. Programa Mare Nostrum. 13/10/1971

https://www.rtve.es/play/videos/altres-programes-darxiu/arxiu-tve-catalunya-mare-nostrum-setembre-1971/6115083/

Enregistrament del conte infantil La nina de pasta. 1969

https://www.youtube.com/watch?v=GJ911mL-6Wc

Enregistrament del conte infantil Els dotze germans. 1969

https://www.youtube.com/watch?v=6XojZapnVQM

Banc de veus. Maria Matilde Almendros

https://bancdeveus.adpc.cat/dona/maria-matilde-almendros/

Dones a les ones. Banc de veus.

https://www.youtube.com/watch?v=hsb4Y-vVRVM

Un tomb per la vida de Josep M. Puyal. TV3. 13/10/1993

(1) Sardans Farràs, Jordi. Entrevista. El Pou de la Gallina. Setembre 1993

(2) Diari Manresa. 23/10/1952

(3) Diari Manresa. 13/11/1943

(4) Conversa amb Montserrat Minobis. Capçalera. 19/02/1992

(5) Delclós, Tomás. I al començament... Quadern El País. 9/07/2020

(6) Diari Manresa. 16/12/1967

(7) Diari Regió7. 20/02/1990

(8) Ciurans Peralta, Enric . Universitat, cultura i teatre a la dècada dels 50: L’Agrupació de Teatre Experimental i el Teatre Viu

(9) Sardans Farràs, Jordi. Entrevista. El Pou de la Gallina. Setembre 1993

(10) González Martín, Felip. Entrevista al diari Regió7. 118/02/1990

(11) Pijuan Hereu, Albert. Institut del Teatre. Enciclopèdia de les Arts Escèniques

Març 2022


Autora : Conxita Parcerisas